Crucigrama Expres
El crim perfecte
Edicions 62, 2006
El Crim Perfecte  

I d'on surten els poemes, quin estrany mecanisme ens empeny a escriure, a barallar-nos sovint dies i dies amb una sola síl·laba? A banda del primer vers, que segons diuen és cosa dels déus, i jo més aviat diria que és obra del dimoni, la força que ha anat empenyent aquest poemes no ha set cap altra que la fal·lera, la cara tova del desig, per entendre'ns. No els rovellons de la tardor, ni les cebes de Figueres, ni l'espatlleta de xai, ni les patates de Prades, ni la cabeça d'alls, ni la xup-xup, ni la picada, sinó l'oloreta de rostit que ens arriba quan veiem la Maria de l'Hostal ballant el txa-txa-txa.

 
 

L’HAVANA

El retorn, carrer de l’Oli,
plaça de Sant Just, La Rambla,
moll de la Barceloneta,
no perdona cap flaquesa.

Calle San José, Neptuno,
Mercaderes, Plaza Vieja,
la Quinta de los Molinos...

Lluna de desembre, lluna
dels crepuscles sense lluna,
els efectes del mojito
se m’emporten a l’Havana.

 
 

LA VIDA QUOTIDIANA

Celia Cruz i la mirada
sufocant de les mulates,
Humphrey Bogart i la boira
espectral de Casablanca
o l’espurna criminosa
de la sang i Dostoievski.
Peus de porc farcits de gambes,
ceps i botifarra negra.
Digues, qui defensa encara
que les coses són senzilles?