I no ho dic jo, que ho ha dit ell, el meu crucigramista de viatges: Encreuat d'un sonat!. Aquest ja té uns quants anys i va venir de l'Índia, com l'Asha Miró, el te, la dansa del ventre, les mil i una nits, l'Alí Babà o les vaques sagrades. 6 mesos de viatge amb en Pepito, ja se sap, donen per a molt. Confesso que n'he penjat una versió censurada. Qui en vulgui una còpia que la demani, ja veurem quina versió li enviem...

Ja el tornem a tenir aquí, el nostre crucigramista de viatges. Aquesta vegada anava cap a Rússia però no el van deixar entrar. Es veu que a la frontera li van trobar el carnet de la CIA, Crucigramistes Independents d'Aplanoles, i no van entendre l'acudit. Llavors va recórrer la vella Europa amb la seva estimada i a les hores mortes feia el crucigrama. Com que no podia ser d'una altra manera va sortir multilingüe i, com diu ell, només per a professionals o animals. Té els millors pernils després de l'Angelika. Per resoldre'l hem hagut de tirar de totes dues coses...

I finalment sí, ja des de Rússia, el nostre crucigramista de viatges ens envia la seva darrera obra. "Nyam, nyam, nyam als ossos", diu, per rosegar, i després encara hi torna, "A la tita no n'hi ha cap".

Aquesta vegada, com podeu comprovar, s'ha tret la careta. La fama, ja se sap...

Ara feia dies que no en rebíem cap, d'Encreuat del nostre sonat particular, el trobàvem a faltar. Ja no viatja com abans, ai las, i la inspiració crucigramera només se li desperta quan és lluny de casa i no ha d'anar a matar xais.

Aquesta vegada ens arriba d'Alània, aquest poble del Caucas de per allà les Ossèties que només coneixem els aficionats a resoldre mots encreuats. Deu venir d'aquí que s'hi ha buscat una donzella, però no ho sabem del cert, que la seva lògica no és d'aquest món...

Va arribar una mica abans de Sant Joan i si ens descuidem ens quedem sense cap oreneta, elles que van tan amunt i avall, que pugui ajudar-nos a treure'n l'entrellat, que la clau torna a ser caucàsica i, aquesta vegada, a més a més, està tocat una mica per l'aigua de la Font dels Burros i la mà d'un Renegat.

Aquí els teniu, el sonat de sempre i els dos pegatinosos de barri, tres almogàvers planolencs a la conquesta del Mont Kazbek. Algú sosté que la cantimplora era plena de vodka, qui ho sap. La cosa, però, havia d'acabar lleugerament encreuada.

Moltes gràcies xiquets, i per molts anys!